Improvisació · composició · gypsy jazz i llenguatge modern
Taller intensiu d’una setmana, amb programa d’estudis. Composició i improvisació per a instrumentistes: forma, llenguatge i com construir un solo que pertanyi al tema.
Descarregar dossier 2026Idea de jazz i conceptes inspirats en The Art of Improvisation de Bob Taylor
Masterclass amb les eines que Soto fa servir a l’escenari, organitzades en set principis de treball:
Masterclass — Festival de Jazz de Castelló, 2012
Una masterclass dedicada a dues de les personalitats més revolucionàries de la història de la guitarra de jazz: Django Reinhardt i Wes Montgomery.
A partir de l’estudi comparatiu dels seus llenguatges, planteja una qüestió de fons: la veritable musicalitat no resideix necessàriament en la perfecció tècnica ni en l’adopció d’un mètode establert, sinó en la capacitat de desenvolupar un llenguatge musical propi.
Django i Wes representen dos camins radicalment personals. Les seves tècniques instrumentals van ser poc convencionals i, tot i així, tots dos van assolir un nivell d’expressió i reconeixement extraordinaris. Les seves diferències —i també els punts de connexió— permeten analitzar com la tècnica, el so, l’articulació, el fraseig, el ritme i la concepció melòdica es poden convertir en elements d’un llenguatge personal.
La sessió inclou anàlisi de solos transcrits, gravacions i material audiovisual, a més de demostracions pràctiques a càrrec de Pere Soto, amb una comparació directa entre els recursos d’ambdós guitarristes.
El recorregut distingeix finalment entre mestre i geni: Wes Montgomery com un mestre extraordinari el llenguatge del qual va originar una enorme escola, especialment en el jazz i el Latin Jazz; Django Reinhardt com un geni absolut, únic i irrepetible, la personalitat musical del qual escapa a qualsevol mètode o escola.
L’objectiu no és ensenyar a imitar Django o Wes, sinó comprendre com dos músics van trobar la seva pròpia veu i què en podem aprendre per trobar la nostra.
Com a coneixedor profund de l’estil, amb més de quaranta anys d’experiència i diverses publicacions i transcripcions sobre Django, és un honor i un deure transmetre el gypsy jazz a les noves generacions. Django deia de si mateix que tocava jazz.
Aparentment és l’instrument més senzill de l’estil. El secret és el groove i el ritme, amb les frases típiques de l’instrument i la manera d’interpretar el swing d’aquella època, que el fa diferent i personal.
L’estil rítmic de la guitarra manouche existeix per sostenir el solista. Aquesta guitarra rítmica s’anomena pompe. Allò que la diferencia del swing tradicional és una flexibilitat gronxadora feta d’accents i dinàmiques. D’alguna manera substitueix la bateria del charleston. Abans de ser un bon solista cal dominar l’art de la pompe, i això demana anys. Una particularitat és dominar, a més del ritme, les dinàmiques i els volums.
Assignatures: tècnica de mà dreta, tècnica de mà esquerra, harmonia, breaks i rolls, trèmolos, pua i cordes, repertori manouche, el vals musette.
La feina del solista és la més exigent: molts anys d’estudi per a agilitat, ofici, creativitat i força emocional, i poder solejar durant hores sense perdre frescor ni l’atenció de l’oient. També ha de conèixer bé la pompe.
Assignatures: tècnica d’ambdues mans, harmonia, breaks, rolls i trèmolos, pua i cordes, repertori i vals musette, tècniques de pua (rest-stroke, sweeping), inversions, escales i arpegis, embelliments i efectes típics, licks i llenguatge, voicings, improvisació com a llenguatge principal, harmònics.
Solos, acords, frases, tècnica de pua, vídeos i transcripcions.
La mateixa anàlisi aplicada a l’escena viva.